DIABETIS MELLITUS

La diabetis mellitus és un grup de malalties metabòliques, caracteritzades totes elles per la hiperglucèmia, ocasionades per un defecte en la secreció d’insulina, en l’acció de la insulina o en totes dues. La hiperglicèmia crònica de la diabetis s’associa a llarg termini amb lesions, disfuncions i fallides de diversos òrgans, especialment els ulls, els ronyons, els nervis, el cor i els vasos sanguinis.

La diabetis mellitus es pot classificar, d’acord amb l’American Diabetis Association (ADA) 1997, en:

I. Diabetis tipus 1
II. Diabetis tipus 2
III. Diabetis gestacional

Els objectius del tractament de la diabetis són:
• Preservar la vida del pacient i eliminar els símptomes de la malaltia.
• Prevenir les complicacions agudes i cròniques.
• Millorar la qualitat de vida del pacient.

El tractament de la diabetis es basa en tres punts fonamentals:
• La dieta.
• L’exercici físic.
• El tractament farmacològic.

L’objectiu general del tractament dietètic és ajudar el pacient diabètic a aconseguir canvis en els seus hàbits dietètics i d’activitat física que aconsegueixin millorar el seu control metabòlic.

El tractament dietètic s’ha d’individualitzar als gustos personals del pacient i ha de tenir en compte, a més, els hàbits alimentaris del seu medi sociocultural.

INSUFICIÈNCIA RENAL

La insuficiència renal o fallada renal es produeix quan els ronyons no són capaços de filtrar adequadament les toxines i altres substàncies de rebuig de la sang.

La insuficiència renal pot ser crònica o aguda.

Per això, els objectius del tractament nutricional i els requeriments nutricionals són també diversos. A més, cal tenir en compte les alteracions metabòliques associades a la insuficiència renal i les malalties causants de la mateixa.

MALALTIA CARDIOVASCULAR

Les formes de malaltia cardiovascular en: hipertensió, malaltia cardíaca coronària (ECC), ictus o accident cerebrovascular, cardiopatia reumàtica o insuficiència cardíaca.

La majoria de casos de MCV es produeix per isquèmia o obstrucció d’una artèria, el que redueix o cessa l’aportació de sang a la zona afectada. La causa més freqüent d’isquèmia és la Aterosclerosi.

Factors de risc
Els factors de risc que poden causar l’inici de l’aterosclerosi són:

-Dislipèmia o alteració dels lípids en sang (LDL alt, HDL baix, -Triglicèrids alts)
-Hipertensió
-Tabaquisme
-Diabetis
-Obesitat
-Hiperhomocisteinèmia
-Dietes riques en greixos i colesterol

El control dels factors de risc és la millor manera de prevenir l’accident cardiovascular, de manera que portar una dieta  cardiosaludable, fer exercici físic, no fumar i controlar els lípids en sang i la hipertensió amb medicació si cal, és l’objectiu del tractament preventiu.

MALALTIA DE CROHN

La malaltia de Crohn és un tipus de malaltia inflamatòria intestinal crònica i de caràcter autoimmune. Pot afectar qualsevol part del tub digestiu (des de la boca fins a l’anus). El més habitual és que afecti a l’intestí, més concretament a l’ili terminal i al còlon. És una malaltia que sol cursar en forma de brots quan està activa, donant lloc als símptomes, i en fases de reemissió, quan està inactiva.

Els principals símptomes quan hi ha un brot de Crohn són:

-Diarrea amb o sense sagnat.
-Dolor abdominal.
-Febre.
-Pèrdua de gana.
-Pèrdua de pes.
-Cansament.
-Úlceres bucals i genives inflamades.

Hi ha el risc de patir malnutrició proteic – energètica (malnutrició deguda a una baixa ingesta de proteïnes i de calories). La majoria de persones amb malaltia de Crohn s’aprimen per ingerir pocs aliments, ja que tenen inapetència i més molts es troben pitjor al menjar. En el cas dels nens amb malaltia de Crohn pot haver un retard en el creixement.

L’alimentació en la malaltia de Crohn es diferent segons en l’etapa en la que es troba el pacient.
L’alimentació en la fase de reemissió o asimptomàtica hi ha uns certs aliments a evitar i altres a potenciar, el seu consum. Sempre mantenint una dieta equilibrada i variada.
En canvi, durant un brot, quan hi ha símptomes cal modificar l’alimentació en funció de les molèsties que pateixi cada persona. L’alimentació durant aquesta etapa ha de ser hipercalòrica (alta en calories), hipolipídica (molt baixa en greixos), hiperproteica (alta en proteïnes), amb un baix contingut en fibra, antiinflamatòria, hidratant i de fàcil digestió.

DEIXAR DE FUMAR

És molt important no canviar un mal hàbit com deixar de fumar per un altre de molt poc saludable: menjar molt i malament. Per això, el seguiment d’una conducta alimentària correcta pot ser un gran aliat per als exfumadors.

Deixar el tabac genera ansietat, i això es tradueix en mal humor, nervis i sensibilitat extrema, fins i tot, malestar físic i taquicàrdies. Generalment, a tots aquests símptomes, que es prolonguen per espai de quatre mesos, s’hi uneix un altre: fer front a l’angoixa que se sent per menjar de manera desordenada i massa quantitat, en especial aliments grassos i dolços. Contra aquesta tendència, el pla d’alimentació es basa en dos pilars: calmar l’ansietat per superar l’abstinència de la nicotina i aprendre a menjar sa per mantenir-se en un pes saludable.
CÀNCER

El càncer és una malaltia cada vegada més comú entre la societat i pot afectar a persones de totes les edats. El seu tractament és molt divers en funció del tipus de càncer que es pateix, podent-se de vegades ser operat i / o sent necessària l’administració de quimioteràpia i / o de radioteràpia. La majoria de les persones amb càncer acostumen a perdre pes per dues raons: en primer lloc perquè el propi tumor consumeix molta energia i, en segon lloc, secundàriament als tractaments que solen produir falta de gana, nàusees i fins i tot vòmits. Entre un 40 i un 80% dels malalts pateixen algun tipus de desnutrició que empitjora el pronòstic de la malaltia.
Els objectius dels dietistes – nutricionistes són:

-Prevenir i corregir deficiències nutricionals que hi hagi al pacient.
-Evitar la pèrdua de pes i, sobretot, de la musculatura de la persona.
-Potenciar els nutrients que enforteixen el sistema immunològic.
-Proporcionar ajuda per millorar la tolerància als tractaments i reduir els seus efectes secundaris.

A Catalunya les dades indiquen que la incidència del càncer augmentarà més d’un 20% el 2020 tant en homes com en dones.
Tenir una alimentació sana i equilibrada i seguir un estil de vida saludable poden prevenir fins a un 30 i un 40% dels càncers.

En definitiva, millorar la qualitat de vida de la persona.
En aquests casos resulta imprescindible per acompanyar a la persona durant tot el procés, procurant que es mantingui el més fort i ben nodrida possible per guanyar aquesta lluita.
Davant les diferents malalties específiques, ens veiem en la necessitat d’acceptar i assumir una alimentació controlada, fet que pot ocasionar problemes d’acceptació degut a la importància que té el menjar en la nostra vida, i més si tenim en compte que es troba molt lligat a la relació social (reunió amb amics, família, feina…).
És important que la persona que té una o algunes d’aquestes malalties pugui adquirir recursos personals i un entorn de suport, de manera que pugui incloure les noves pautes amb normalitat, de manera natural.
El suport psicològic va dirigit a facilitar estratègies i eines personals, reduir l’aïllament social, evitar l’ansietat davant l’àpat i vers les situacions on s’ha de menjar. La millora de l’estat d’ànim si presenta falta de motivació o estat deprimit. Adaptació al nou estil de vida i la simptomatologia que pot aparèixer.