DESORDENES ALIMENTARIOS

Psicomedsalud crea la unitat de desordres alimentaris amb l’objectiu de donar resposta a la demanda que moltes persones ens fan; trobar solucions eficaces a un munt de problemàtiques diferents relacionades amb els hàbits alimentaris i la relació que s’estableix amb el menjar.
I és que cada vegada més, el ritme que ens exigeix la societat actual, l’estrès, les hores que passem fora de casa, el culte al cos… fan que sigui necessari un abordatge complert i multidisciplinari que aporti solucions adequades a inquietuds i problemes diferents relacionades amb la conducta alimentària.
Estem formats per un equip de professionals que dona un abordatge multidisciplinar als desordres alimentaris, ja que entenem que és imprescindible per a poder-los tractar-los amb qualitat i obtenir resultats terapèutics concloents. Per tant, oferim tant servei de psiquiatria, com de psicologia, nutrició i dietètica, posant a disposició de la persona una avaluació i diagnòstic exhaustiu que ens permetrà dissenyar un tractament personalitzat i eficaç.
Atenem a adults, joves i nens i oferim assessorament i teràpia tant individual com grupal.

 

 

          DESORDRES ALIMENTARIS
Al llarg de la nostra trajectòria clínica, hem pogut observar diferents problemàtiques i desordres relacionats amb la conducta alimentària, tots ells viscuts amb malestar i acompanyats de sentiments de culpabilitat, sensació de falta de control, vergonya, frustració i fins i tot, molts d’ells, acompanyats també de trastorns de l’estat d’ànim.
Molts d’aquests desordres comparteixen característiques comuns, encara que hi ha trets que els diferencien, donant lloc al gran ventall de realitats diferents amb les que treballem dia a dia i que a continuació descriurem.

 

• Tinc ansietat i menjo. Entenem per ansietat un estat emocional o sensació normal, que s’activa davant de determinades situacions que poden significar un perill i/o ser estressants. Per tant, cert grau d’ansietat és normal, només quan sobrepassa cert nivell ens afecta de tal manera que considerem patològica. L’ansietat, ens afecta tant a nivell físic (taquicàrdies, sudoració, sensació de mareig…), com a nivell psicològic (preocupació excessiva, por a perdre el control i tornar-se boig, irritabilitat, falta de concentració…) i a nivell conductual (evitar certes situacions percebudes com a amenaçadores, realitzar conductes que neutralitzin l’ansietat encara que puguin resultar inadequades…).
  Hi ha diferents factors que contribueixen a l’ansietat, tant biològics (alteracions neurobiològiques), com ambientals (situacions externes que generen un estrès) i psico-socials (preocupació excessiva per temes quotidians de la vida, situacions familiars o laborals estressants…)
  El menjar per tant, en aquelles persones que tenen ansietat, pot jugar un paper important tant a nivell psicològic com conductual. Moltes persones relaten que quan mengen “no pensen” i és que sovint el menjar és utilitzat com a estratègia d’afrontament de l’estrès, pot ser percebut per tant, com una eina per a evadir-se de les preocupacions i rebre un reforç positiu immediat i fàcil que permet alleujar el malestar.

 

• No puc parar de picar (no hi ha manera de seguir la dieta!). Persones que presenten una gran dificultat per no menjar entre àpats, encara que es proposin fermament no fer-ho. Aquest fet va acompanyat de sentiments de culpabilitat i malestar.
  Pot haver un component d’ansietat i impulsivitat relacionats, així com també un excés de pensaments recurrents i circulars entorn el menjar.
  Aquestes persones poden portar un desordre general en les ingestes i la sensació de gana pot estar alterada. També és freqüent que presentin sobrepès i els sigui molt difícil aprimar-se.
  Son persones que solen haver fet una o més dietes restrictives, dietes que se senten incapaços de mantenir en el temps, remetent l’enorme dificultat que els hi comporta seguir-les, precisament perquè se senten incapaços de no saltar-se-la. Sol haver també una llarga llista d’aliments prohibits i temuts, que solen ser alhora els que més es piquen entre hores.

 

• Només penso en el menjar (tinc ansietat pel menjar, no puc controlar-me). Ens referim a persones que poden presentar pensaments obsessius, recurrents i circulars en vers consumir certs aliments. Els costa no pensar en el menjar i resistir-se a l’impuls de sucumbint al desig irrefrenable que els produeix menjant-los. Aquest fet es viu amb malestar i va acompanyat de sentiments de culpabilitat, perquè sovint la persona voldria evitar-los. Ens referim principalment, a aliments que la persona sol considerar aliments “prohibits” degut al seu alt contingut calòric (carbohidrats, dolços…). Son persones que solen haver fet una o més dietes restrictives, dietes que se senten incapaços de mantenir en el temps, remetent l’enorme dificultat que els hi comporta seguir-les, precisament perquè se senten incapaços de no saltar-se-la. Sol haver també una llarga llista d’aliments prohibits i temuts, que solen ser alhora, ens els que la persona més hi pensa i més la obsessionen.
  Aquestes persones solen mostrar sobrepès i una gran insatisfacció amb la seva imatge corporal.

 

• Menjo amb ansietat. Ens referim al comportament alimentari, al “com mengem?” No totes les persones mengem de la mateixa manera, no triguem el mateix temps per exemple, a l’hora de dinar un menú de dos plats i un postre, no masteguem la mateixa quantitat de vegades, ni mengen amb la mateixa tranquil·litat.
  Hi ha moltes persones, que amb més o menys consciència, dediquen un espai (davant del televisor, llegint, treballant, de peu…), temps (en 10 minuts han ingerit el que altres persones ingeririen en 20 minuts) i comportament (menjar sense mastegar, portar-se trossos molt grans d’aliment a la boca…) no del tot adequats per tal de dur a terme una bona digestió i tenir també, una adequada i esperada sensació de sacietat que ens permeti portar una dieta sana i equilibrada.

 

• Cap al vespre, quan m’assec al sofà… arraso amb la nevera! Moltes persones, ens relaten com mantenen un cert control alimentari al llarg del dia (o bé fent dieta restrictiva, o senzillament essent capaces de dur unes determinades pautes alimentàries que consideren adequades) però que cap a mitja tarda i vespre, aquesta sensació de control sobre la ingesta desapareix. Se senten sobrepassades per l’impuls de consumir aquells aliments que sovint consideren prohibits o bé comencen a picar i ingerir més aliments i quantitas de les que voldrien.
  De nou aquest perfil alimentari, va acompanyat de malestar, culpabilitat i frustració i considerem que està relacionat amb estratègies d’afrontament de l’estrès, així com factors nutricionals; ja que en funció de l’equilibri nutricional que mantenim al llarg del dia, cap a la tarda i nit, tindrem més o menys necessitats nutricionals i gana).

 

• Em llevo a mitja nit i menjo. Ens referim a persones que es desperten a mitja nit i senten una enorme necessitat de menjar, moltes d’elles fan afartaments. Pot ser que les persones que presenten aquest desordre, pateixin ansietat, no estiguin duent a terme una bona dieta alimentària, estiguin fent una dieta molt restrictiva durant el dia i/o altres factors associats. Aquest trastorn va acompanyat de forts sentiments de culpabilitat, vergonya i frustració. La persona se sent diferent i incapaç de controlar-se.

 

• Obesitat és una malaltia de curs prolongat que pot iniciar-se a la infància, l’adolescència o a l’edat adulta. La seva causa és multifactorial i són freqüents les complicacions físiques i psicològiques associades (impulsivitat, irritabilitat, baixa autoestima, depressió, ansietat…), així com les reactivacions i recaigudes. En l’actualitat, els tractaments que obtenen més èxit, són els que integren tractaments dietètics, psiquiàtrics, psicològics i d’increment de l’exercici físic.
  Tractem la obesitat en adults i la obesitat infanto-juvenil, essent aquesta una de les malalties cròniques més prevalent en la infància i l’adolescència en els països occidentals.

 

• Anorèxia nerviosa. Es caracteritza per la restricció de la ingesta alimentària provocant un pes corporal significativament baix en relació a l’edat i salut física. Les persones experimenten una por intensa a guanyar pes i engreixar-se i presenten una alteració en la manera com perceben el seu cos, pes i constitució física.

 

• Bulímia nerviosa. Aquest trastorn el caracteritzen els afartaments freqüents, és a dir, ingerir una quantitat d’aliments clarament superior a la que ingeririen la majoria de persones, en un període de temps i circumstàncies semblants. Aquests afartaments van acompanyats de sensació de falta de control i de conductes compensatòries per a evitar augmentar de pes com ara els vòmits auto-provocats, l’ús de laxants, diürètics, dejunis, exercici físic excessiu…

 

• Trastorns per afartament. Ens referim a aquelles persones que pateixen episodis recurrents d’afartaments i senten que no ho poden controlar: menjar fins a sentir-se desagradablement plens, menjar grans quantitats sense tenir sensació física de gana, menjar sols per la vergonya que senten de les quantitats que ingereixen, sentir-se després a disgust amb un mateix, avergonyit, culpables… Les persones viuen amb molt patiment aquests afartaments recurrents.

En el context interdisciplinari del tractament, la vessant dietètico – nutricional és d’essencial importància, tant per a la normalització ponderal com per a l’aprenentatge o reaprenentatge d’hàbits d’alimentació adequats, el que inclou no només a pacients sinó també a les famílies.
Un dels objectius d’aquesta unitat per abordar donar solució a aquets problemes és l’educació nutricional. Amb la finalitat de la modificació de la conducta alimentaria cap a uns hàbits més saludables.
En els desordres alimentaris, i contribuirà que el pacient modifiqui les seves actituds cap al menjar, perdi pors i recuperi un patró alimentari normal, afavorint la recuperació nutricional, com coadjuvant d’altres teràpies.
Més específicament compren la recuperació metabòlica, la restauració de l’estat nutricional del pacient, la reversió o evitació de complicacions mèdiques, la millora de la funció psicològica i la normalització de les conductes alimentaries.
La teràpia nutricional inclou la planificació individualitzada per ajudar a cada pacient en el tractament de les distorsions cognitives amb respecte a la qualitat nutricional dels aliments.

Una alimentació equilibrada, la pràctica habitual d’exercici físic i un estil de vida saludable en general tenen un paper fonamental a l’hora de mantenir una bona salut, tant a nivell físic com a nivell psicològic….

PETITA DESCRIPCIO

Cada vegada es diagnostiquen més casos en què els aliments provoquen reaccions adverses en l’organisme humà, ja siguin al·lèrgies o intoleràncies alimentàries….

En la cirurgia bariàtrica, podrà avaluar el perfil de la persona per veure la idoneïtat cap al mètode, fer-ho possible amb la intervenció individual, oferint estratègies, pautes, acompanyament i seguiment en el procés…..